La pesta i la vida quotidiana a la fi de l'edat mitjana

Coral CUADRADA, El llibre de la pesta, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2012, 303 pàgs. Com s'assenyala a la coberta posterior, aquest llibre tracta de les condicions de vida, dels coneixements mèdics i de la higiene al món medieval, en el moment en què la pesta es va estendre per tot el continent europeu. Així mateix, s'analitzen les repercussions de la crisi del segle XIV i dels canvis de mentalitat que feren possible l'inici d'una nova etapa de la nostra història. Els apartats del llibre són: 1. D'antuvi... 2. Vida i malaltia. 3. La medicina. 4. La mort negra. 5. Les reaccions de la gent. 6. La intervenció pública. 7. Món vell, món nou. 8. I tanmateix... L'obra es clou amb un capítol de fonts, una de bibliografia i un índex.

Les viles castrals a França a la baixa edat mitjana

André CHÉDEVILLE i Daniel PICHOT (eds.), Des villes à l'ombre des châteaux. Naissance et essor des agglomérations castrales en France au Moyen Âge. Actes du colloque de Vitré (16-17 octobre 2008), Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2010, 239 pàgs.

D'ençà de l'any 1000 hom veu el desenvolupament d'uns hàbitats i uns llocs centrals que podem anomenar viles castrals (bourgs castraux), car resten estretament lligades als castells. En aquestes poblacions es feien importants activitats d'intercanvi i de transformació. Tanmateix de vegades algunes d'aquestes viles semblaven més aviat uns pobles castrals, mentre d'altres són l'embrió d'algunes de les ciutats de la fi de l'edat mitjana. Aquest és el tema i sobre aquests aspectes es va debatre en aquest col·loqui, sovint amb relació a les diverses regions de França. Hi podem destacar el treball de B. Cursente sobre les viles castrals de la Gascunya, el de M. Bourin sobre el Baix Llenguadoc o els de J.L. Fray sobre la Lorena, J.P. Laguay sobre la Savoia, F. Neveux sobre la Normandia, C. Jeanneau sobre el Baix Poitou, A. Moreau sobre la Tournaine, P.Y. Laffont sobre la vall mitjana del Roine, N. Y. Tonnerre sobre l'Anjou, J. Lusse sobre la Xampanya septentrional, J. Teyssot i R. Pommier sobre l'Alvèrnia, P. Kernévez i R. Le Gall Tanguy sobre la Baixa Bretanya i J.P. Laguay sobre la Bretanya, etc.

Una casa de fusta de l'any 1500: la casa Jacomet de Prada de Conflent

Astrid HUSER - Aymat CATAFAU, La maison Jacomet de Prades. Contexte historique et étude archéologique d'une maison à pan-de-bois (XVe-XIXe siècles), Association Culturelle de Cuxa, Prada, 2011, 120 pàgs.

Aquest acurat estudi d'una casa del poble de Prada, a la comarca del Conflent, es pot dividir en dues grans parts. La primera, redactada per Aymat Catafau, és dedicada a l'estudi de la casa dins la vila de Prada i a mostrar allò que aporten els documents escrits. Es fa una recerca sobre la vila de Prada i sobre la història de la casa Jacomet. Trobem el primer esment d'aquesta casa en un capbreu fet l'any 1504, quan Bartomeu Saura de Prada confessà tenir una casa al costat de la plaça d'aquesta població. La segona part del llibre, escrita per Astrid Huser, se centra en l'estudi arqueològic de l'edifici i a descobrir la seva evolució cronològica i espacial. En concret, és molt interessant la reconstrucció que s'hi fa de la casa que es bastí al segle XVI. S'hi estudia cadascun dels seus elements i s'assenyala la importància que hi tenia l'ús de la fusta en els panys de paret (com podem veure a la fotografia) i en el seguit de mènsules que decoren les façanes. D'una manera molt especial, és interessant la reconstrucció en un dibuix, a la pàgina 98, de dues de les façanes d'aquesta casa Jacomet. A continuació, al final del volum, es descriuen els canvis esdevinguts en aquest habitatge al segle XVIII i als segles XIX i XX.

Vida quotidiana, preus i salaris a Lleida als segles XIV i XV

Caterina ARGILÉS, Una ciutat catalana en època de crisi: Lleida, 1358-1500. El treball, els salaris, la producció agrícola i els preus a través dels llibres d'obra de la Seu Vella, Institut d'Estudis Ilerdencs - Diputació de Lleida, Lleida, 2010, 340 pàgs.
Després de llegir i analitzar els milers de pàgines dels Llibres d'Obra de la Seu Vella de Lleida, C. Argilés ens apropa a l'organització del treball a la ciutat lleidatana a la fi de l'edat mitjana. S'hi tracten els temes de la distribució de la feina, la jerarquia i l'estructuració dels oficis, l'assistència dels artesans a l'obra i les condicions laborals que tenien. S'hi estudien els salaris i també la producció dels quatre productes bàsics de l`alimentació medieval (blat, ordi, civada i vi). Així mateix, s'hi analitza l'evolució dels preus d'aquests productes i d'altres productes manufacturats que s'empraren en la construcció de la catedral. El darrer dels temes tractats és l'evolució dels salaris dels menestrals que col·laboraren en la construcció de la Seu Vella. Fou una magnífica tesi de doctorat, llegida l'any 1993, que ara, revisada i actualitzada, podem veure publicada en forma de llibre. Aquesta obra mereix ésser coneguda i valorada com una gran aportació a l'estudi de la Lleida medieval i a l'estudi d'un aspecte important de la història de la societat i de l'economia catalanes.
ÍNDEX: Pròleg de J. Bolòs. Introducció. 1. L'administració de la construcció de la Seu Vella. 2. L'organització del treball: distribució de la feina, jerarquia i estructuració d'oficis (alguns apartats: Mestres d'obra, Els piquers, Els fusters, Els ferrers i els serrallers, Els guixaires, Els pintors, Els vidriers, Els mestres de fer senys [campanes], Els subordinats dels mestres, Els obrers no especialitzats [Els manobres, Les dones, Els esclaus]. 3. Els salaris. 4. La producció agrícola (forment, ordi, civada, vi, carnalatges). 5. Els preus (forment, ordi i civada, moviment cíclic, vi, guix o ges, calç, teules, rajoles, toves, claus, candeles, paper, estopa, sèu). 6. Reflexions finals. Annexos.

Un nou manual d'arqueologia medieval fet a França

Joëlle BURNOUF - Danielle ARRIBET-DEROIN - Bruno DESACHY - Florence JOURNOT - Anne NISSEN-JAUBERT, Manuel d'Archéologie médiévale et moderne, Armand Colin, París, 2009, 352 pàgs.
L'índex general ens permet descobrir algunes de les característiques d'aquest volum que no es preocupa només del jaciment sinó també de tot el territori: Introducció. Part I. Sobre l'arqueoogia medieval. 1. Petita història de l'arqueologia medieval. 2. Qüestions de mètode. 3. Tractament de la informació. 4. Del bon ús de la documentació arqueològica. Part II. Els camps de la recerca. 1. Arqueologia del medi: sobre els medis i els homes. 2. L'espai rural. 3. Arqueologia de l'espai urbà. 4. Arqueologia de les tècniques. 5. Del que és material al que és immaterial. Conclusió. Tornar a pensar l'edat mitjana gràcies a l'arqueologia.

La vida quotidiana en uns castells i uns pobles de Suècia

Eva SVENSSON, The Medieval Household Daily Life in Castles and Farmsteads, Scandinavian Examples in their European Context, Brepols, Turnhout, 2008, 381 pàgs.

Les excavacions que s'han dut a terme recentment a Escandinàvia ens han aclarir molts aspectes sobre la unitat domèstica amb relació a persones de diferents estaments socials. Aquest llibre investiga quatre jaciments suecs excavats: els castells de Saxholmen i Edsholm i els establiments rurals de Skramle i de Skinnerud, amb la finalitat de juxtaposar la vida quotidiana de nobles i de pagesos. Segons l'autora, les pràctiques quotidianes reflecteixen i ens aclareixen les tradicions socials, les mentalitats i les característiques socials de la gent que va viure en aquests indrets. A més, l'autora compara les descobertes fetes en aquestes excavacions amb allò trobat en altres jaciments de l'Europa central i oriental. En el moment actual en què tothom parla de globalització és molt important conèixer allò que s'està fent fora de Catalunya i alhora és fonamental que a fora coneguin allò que estem fet en els nostres països que s'estenen per la riba de la Mediterrània.
Contingut: Primera part. Introducció a la vida quotidiana en castells i masos. Segona part. El paisatge i els llocs habitats. Tercera part. Objectes, gent i espai. Quarta part. En altres zones d'Europa. Cinquena part. Resum sobre les activitats humanes.

Mur: la vida en un castell baixmedieval

Marta SANCHO i PLANAS (dir.), Mur, la història d'un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica, Garsineu Edicions, Tremp, 2009, 346 pàgs.

Aquest llibre recull dels resultats de la recerca històrico-arqueològica duta a terme al castell de Mur (Pallars Jussà). En aquest castell, una de les fortificacions catalanes més notables del segle XI, es va realitzar, entre els anys 1997 i 2002, una intervenció arqueològica, que ha permès de conèixer més bé la història d'aquest edifici excepcional.
El volum inclou una primera part, dedicada al context i als espais, una segona part centrada en l'alimentació, la higiene i el confort i, finalment, una tercera part que rep el títol de "En la guerra i en la pau: el ferro i els altres materials". La publicació d'aquesta monografia sobre el castell de Mur, juntament amb els estudis sobre la farga de Fabregada i les recerques que hi ha en curs sobre el notable jaciment d'època visigòtica dels Altimiris fan que aquest sector meridional del Pallars esdevingui una contrada ben estudiada i ja força ben coneguda gràcies a aquestes nombroses intervencions arqueològiques en jaciments d'època medieval.