Quan la corrupció era normal a la ciutat de Lleida

Jordi Bolòs - Josep Moran, Abusos comesos a Lleida per Peire de Lobeira, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2017, 122 pàgs. El document que s'estudia en aquest volum mostra una ciutat, Lleida, en la qual convivia gent amb diverses cultures i religions. Era una societat sotmesa a moltes tensions fruit de les mateixes característiques d'un món feudal en què, curiosament, els diners ja tenien molta importància i potser, per damunt de tot, eren fruit de la mateixa natura humana, sempre àvida de poder i de riquesa. Entre l'any 1149 i els primers decennis del segle XIII, Lleida era una ciutat on coincidien llengües, religions i mentalitats diverses. Pels seus carrers, en part en curs d'urbanització, es devia parlar sovint almenys el català, l'occità i l'àrab. Segons aquest document, un home d'origen occità, Peire de Lobeira, hi tingué poder i se'n va voler aprofitar amb pocs escrúpols. El document estudiat, des d'un punt de vista històric (per J. Bolòs) i des d'un punt de vista lingüístic (per Josep Moran), presenta les queixes dels habitants de Lleida davant les actuacions abusives, corruptes i indegudes d'aquest home. Taula de continguts: Estudi històric. 1. Introducció. 2. Els fets esmentats en el memorial de greuges. 3. La ciutat de Lleida a la fi del segle XII. 4. Els prohoms de Lleida i el govern de la ciutat. 5. Algunes altres notícies sobre Peire de Lobeira. 6. La casa i el carrer de Llobera. 7. La immigració occitana. 8. El govern de la ciutat i la jurisdicció. 9. La violència del segle XII i els memorials del greuges. 10. Cloenda. El llibre també inclou, redactat per Josep Moran: II. Estudi filològic. III. Estudi lingüístic.

Una taula parada a la fi de l'edat mitjana a Lleida

Del 10 de juliol fins al 19 de desembre de l'any 2003 es va presentar l'exposició Una taula parada. Pobres, malalts i pelegrins a la Lleida medieval. Fou organitzada pel Museu de Lleida: diocesà i comarcal i en fou la comissària Imma Sànchez-Boira. Va ser una aproximació a la vida quotidiana dels pobres de la ciutat de Lleida a l'edat mitjana, feta sobretot a partir de la interpretació de les pintures de la Pia Almoina conservades al museu. En podem consultar tots els plafons a: http://www.museudelleida.net/bloceducatiu/?page_id=1208

Obtenir argent a les Muntanyes de Prades al segle XIV

El dia 18 de setembre de 2014, Albert Martínez i Elcacho va llegir la tesi doctoral «“Pro crosis argenti”. La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença en època del comte Pere (1342-1358), regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset». El tribunal era format per Enric Vicedo (de la UdL), Marie-Christine Bailly-Maître (del CNRS) i Albert Estrada (de la UPF i el MNAC). Obtingué un excel·lent cum laude. Aquesta recerca conté: 0. Preàmbul. 1. Introducció. 2. Estudis centrats en el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença i en la mineria a la zona durant la baixa edat mitjana. 3. Fonts i documents d'arxiu. 4. El comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença a l'edat mitjana. 5. Els inicis de l'explotació minera de l'argent i la regulació normativa. 6. Els òrgans de gestió, control i registre de l'explotació minera de l'argent. 7. Extracció dels minerals i el rendiment de la producció d'argent. 8. Conclusions. 9 Bibliografia. 10. Apèndix documental. Annex: Fitxes i desglossament de les entrades del Llibre de Registre de les "menes" d'argent del 1352-1360. Cal subratllar que ha estat possible de fer aquest treball a causa que l’autor ha pogut consultar una font excepcional, no sols a nivell català ans també a nivell europeu. Per aquest motiu, per l'acurada feina feta i per la metodologia emprada, aquesta recerca és una aportació que té un gran interès per a la historiografia catalana i que també hauria d'interessar molt als investigadors europeus que estudien aquests temes.

Objectes i habitatges dels segles XIV-XVI a la Catalunya de ponent

Jordi Bolòs i Imma Sànchez-Boira, Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Fundació Noguera, Barcelona, 2014. Primer volum: 0-736; segon volum: 737-1405; tercer volum: 1406-2127 pàgs. Publicació de 177 documents (inventaris, encants i algun document de comptabilitat) dels segles XIV-XVI conservats a l'ACL. Inclou una introducció on s'estudien els aspectes següents: El territori i les institucions (p. 15), Els inventaris (p. 42), Els inventaris d'eclesiàstics (p. 44), Els inventaris de laics (p. 57), Els encants (p. 81), Comptabilitat (p. 116), Els habitatges i els objectes (p. 117), Els noms de les coses: els espais i els objectes (p. 129), Els objectes: de què eren fets i per a què servien (p. 187), Llibres i lectors a la Lleida de l'Estudi General (p. 288), El preu de les coses (p. 298), La procedència dels objectes (p. 304), Els joiells de la sagristia (p. 308), Les filigranes (p. 312). El darrer volum inclou un índex de llibres (p. 2001), un índex d'antropònims (p. 2043) i un índex de topònims (p. 2101).

Una aproximació a l'agricultura del segle XV: què es plantava, sembrava, empeltava i menjava fa cinc-cents anys

Xavier Luna-Batlle (ed.), Libre de plantar vinyes e arbres... (Tractat d'agricultura del s. XV), Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Universitat de Barcelona - Ministeri de Ciència i Innovació, Barcelona, 2011, 79 pàg. Aquest llibret transcriu un manuscrit del final del segle XV que un escrivà anònim del Maestrat (País Valencià) va copiar d'una obra prèvia desconeguda. A part de l'interès que té des del punt de vista de la història dels dialectes del català, aquest text té un notable interès com a llibre agronòmic escrit a la fi de l'edat mitjana. A continuació copiem algun dels encapçalaments dels nombrosos apartats de l'obra: De plantar vinya. De sembrar vinya. De plantar parra. De morgonar vinya. De exobrir vinya. De podar vinya. De podar picapolla. De cavar vinya. De magencar vinya. De spampotar (sic) vinya. De femar vinya, etc. De plantar figueres. De plantar taronger. De plantar limoner. De plantar poncirer e aranger. De plantar cirer o ginjoler. De plantar rosés. Qui vol plantar pomers e maçaners. De plantar magraners. De plantar morers. De pins. De plantar cipresses. De plantar oliveres. De plantar àlbers. De plantar e sembrar murtra. De plantar vímens. De plantar canyes. De plantar bardiça. De adur amplelts, etc. De empeltar alberquoquer. De empeltar nespler. De empeltar garrofer. De empeltar ameller. De empeltar o enprenyar palmera, etc. Dels X fruyts que menge hom tot (rahïm, figua, poma, pera, móra, arboça, serva, codony, poncir, limó). De los X fruyts que menge hom lo defora. De los X fruyts que menge hom lo dins. De quatre arbres que fan hun fruyt en una fulla. De arbre que fa fruyt e no fa flor. De empeltar carabasses. De empeltar porros. De sembrar forment, ordi, spelta, avena, centeno e altres sements. De sembrar mill e tramella. De sembrar dacça. De sembrar alfàlfeç. De sembrar tramuços. De sembrar legums, etc. De cols de ivern. De cols de Pascha, etc. De erbolam. De spinachs. De letugues. De alls. De scalunyes. De porros e cebes. De ràvens. De pastanagues. De naps. De xerevies. De xufes. De carabaces. De melons, albudeques, cíndries, cogonbres e albergínies. De sembrar julivert. Si volets fer vi que·s apella rosat de Belna. Si volets fet vi violat. Si volets fer vi ab spècies, etc.

Una aproximació a partir de l'arqueologia a la vida quotidiana de la baixa edat mitjana

Roberta GILCHRIST, Medieval Life. Archaeology and the Life Course, The Boydell Press, Woodbridge, 2012, 336 pàgs. Amb aquest llibre l'autora intenta fer una aproximació a la vida quotidiana de l'època medieval a partir de les dades que hom ha obtingut aquests darrers anys gràcies a la realització de nombroses excavacions arqueològiques. S'aproxima al coneixement de com naixia la gent i com es feia vella, com es vestia, com vivia a les cases, quins rituals feia al llarg de la vida i com es preparava per la mort i per al més enllà. Al llarg de l'obra s'estudien diversos grans temes amb relació a Anglaterra i la baixa edat mitjana (anys c1050-1540): el cos, l'habitatge, la parròquia i el cementiri i les relacions que hi havia entre els objectes i la vida de les persones. Contingut: 1. L'arqueologia i el curs de la vida.- 2. L'experiència dels anys: el cos medieval.- 3. Vestint el cos: edat, sexualitat i ritus de transició.- 4. La casa medieval: la cultura material de la vida quotidiana.- 5. L'església i el cementiri medievals: els vius i els morts.- 6. Vides medievals: la gent i les coses. Inclou també catorze apèndixs.

Les notables aportacions dels treballs arqueològics al coneixement de la història europea dels segles XII-XVI

Martin CARVER - Jan KLÁPSTE (eds.), The Archaeology of Medieval Europe. vol. 2: Twelfth to Sixteenth Centuries, Aarhus University Press, Aarhus, 2011, 605 pàgs. L'any 2007 es va publicar la primera part d'aquesta magna obra de síntesi dedicada a l'arqueologia medieval europea. Fa poc (any 2011) s'ha editat la segona part, amb unes característiques i una ambició semblant a la mostrada en la primera part. Inclou un capítol primer dedicat a "Objectius i mètodes" (abast, programa de treball, relació amb les ciències). El segon capítol és dedicat al "Paisatge medieval" (amb un treball de J. Burnouf sobre el medi a França, un estudi sobre la gestió del territori a França, Holanda i Groenlàndia i un treball sobre zooarqueologia). El tercer capítol és dedicat a "Viure a la terra" (el poblament, l'exemple de quatre pobles, l'alimentació). El capítol 4 és sobre els habitatges (inclou un apartat dedicat a al-Andalus). Al capítol 5 s'estudia la cultura material i els objectes de la vida quotidiana. Després d'un primer bloc dedicat a l'hàbitat, amb el capítol 6, dedicat a l'"Arqueologia de la coerció" (castells, fortificacions), s'entra en un segon bloc centrat en el poder. El capítol 7 centra l'atenció en la "Manufactura i la producció" (artesanat i indústria, terrissa i vidre, tèxtil, treball dels metalls i mineria). El capítol 8 és dedicat als viatges i al comerç (vaixells, monedes, productes, rutes). El capítol 9 parla de les ciutats (desenvolupament, anatomia, amb estudis de la Crypta Balbi, de la ciutat islàmica, etc.). El tercer gran bloc se centra en l'espiritualitat. Al capítol 10 s'exposa l'arqueologia de la creença. El capítol 11 se centra en els edificis religiosos (catedrals, monestirs, parròquies, edificis jueus i islàmics). Finalment, el capítol 12 duu el títol de "Vida, mort i memòria". Tot i que les aportacions dels estudis fets a Catalunya siguin molt pobres (només s'esmenta Catalonia amb relació a les vilanoves i els banys jueus), cal afirmar que aquest volum és una gran aportació, que ens mostra la importància dels treballs d'arqueologia amb relació al coneixement dels segles medievals, en concret, en aquest cas, amb relació als segles XII-XVI.