Quan la corrupció era normal a la ciutat de Lleida

Jordi Bolòs - Josep Moran, Abusos comesos a Lleida per Peire de Lobeira, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2017, 122 pàgs. El document que s'estudia en aquest volum mostra una ciutat, Lleida, en la qual convivia gent amb diverses cultures i religions. Era una societat sotmesa a moltes tensions fruit de les mateixes característiques d'un món feudal en què, curiosament, els diners ja tenien molta importància i potser, per damunt de tot, eren fruit de la mateixa natura humana, sempre àvida de poder i de riquesa. Entre l'any 1149 i els primers decennis del segle XIII, Lleida era una ciutat on coincidien llengües, religions i mentalitats diverses. Pels seus carrers, en part en curs d'urbanització, es devia parlar sovint almenys el català, l'occità i l'àrab. Segons aquest document, un home d'origen occità, Peire de Lobeira, hi tingué poder i se'n va voler aprofitar amb pocs escrúpols. El document estudiat, des d'un punt de vista històric (per J. Bolòs) i des d'un punt de vista lingüístic (per Josep Moran), presenta les queixes dels habitants de Lleida davant les actuacions abusives, corruptes i indegudes d'aquest home. Taula de continguts: Estudi històric. 1. Introducció. 2. Els fets esmentats en el memorial de greuges. 3. La ciutat de Lleida a la fi del segle XII. 4. Els prohoms de Lleida i el govern de la ciutat. 5. Algunes altres notícies sobre Peire de Lobeira. 6. La casa i el carrer de Llobera. 7. La immigració occitana. 8. El govern de la ciutat i la jurisdicció. 9. La violència del segle XII i els memorials del greuges. 10. Cloenda. El llibre també inclou, redactat per Josep Moran: II. Estudi filològic. III. Estudi lingüístic.

Una taula parada a la fi de l'edat mitjana a Lleida

Del 10 de juliol fins al 19 de desembre de l'any 2003 es va presentar l'exposició Una taula parada. Pobres, malalts i pelegrins a la Lleida medieval. Fou organitzada pel Museu de Lleida: diocesà i comarcal i en fou la comissària Imma Sànchez-Boira. Va ser una aproximació a la vida quotidiana dels pobres de la ciutat de Lleida a l'edat mitjana, feta sobretot a partir de la interpretació de les pintures de la Pia Almoina conservades al museu. En podem consultar tots els plafons a: http://www.museudelleida.net/bloceducatiu/?page_id=1208

Obtenir argent a les Muntanyes de Prades al segle XIV

El dia 18 de setembre de 2014, Albert Martínez i Elcacho va llegir la tesi doctoral «“Pro crosis argenti”. La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença en època del comte Pere (1342-1358), regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset». El tribunal era format per Enric Vicedo (de la UdL), Marie-Christine Bailly-Maître (del CNRS) i Albert Estrada (de la UPF i el MNAC). Obtingué un excel·lent cum laude. Aquesta recerca conté: 0. Preàmbul. 1. Introducció. 2. Estudis centrats en el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença i en la mineria a la zona durant la baixa edat mitjana. 3. Fonts i documents d'arxiu. 4. El comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença a l'edat mitjana. 5. Els inicis de l'explotació minera de l'argent i la regulació normativa. 6. Els òrgans de gestió, control i registre de l'explotació minera de l'argent. 7. Extracció dels minerals i el rendiment de la producció d'argent. 8. Conclusions. 9 Bibliografia. 10. Apèndix documental. Annex: Fitxes i desglossament de les entrades del Llibre de Registre de les "menes" d'argent del 1352-1360. Cal subratllar que ha estat possible de fer aquest treball a causa que l’autor ha pogut consultar una font excepcional, no sols a nivell català ans també a nivell europeu. Per aquest motiu, per l'acurada feina feta i per la metodologia emprada, aquesta recerca és una aportació que té un gran interès per a la historiografia catalana i que també hauria d'interessar molt als investigadors europeus que estudien aquests temes.

Objectes i habitatges dels segles XIV-XVI a la Catalunya de ponent

Jordi Bolòs i Imma Sànchez-Boira, Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Fundació Noguera, Barcelona, 2014. Primer volum: 0-736; segon volum: 737-1405; tercer volum: 1406-2127 pàgs. Publicació de 177 documents (inventaris, encants i algun document de comptabilitat) dels segles XIV-XVI conservats a l'ACL. Inclou una introducció on s'estudien els aspectes següents: El territori i les institucions (p. 15), Els inventaris (p. 42), Els inventaris d'eclesiàstics (p. 44), Els inventaris de laics (p. 57), Els encants (p. 81), Comptabilitat (p. 116), Els habitatges i els objectes (p. 117), Els noms de les coses: els espais i els objectes (p. 129), Els objectes: de què eren fets i per a què servien (p. 187), Llibres i lectors a la Lleida de l'Estudi General (p. 288), El preu de les coses (p. 298), La procedència dels objectes (p. 304), Els joiells de la sagristia (p. 308), Les filigranes (p. 312). El darrer volum inclou un índex de llibres (p. 2001), un índex d'antropònims (p. 2043) i un índex de topònims (p. 2101).

Una aproximació a l'agricultura del segle XV: què es plantava, sembrava, empeltava i menjava fa cinc-cents anys

Xavier Luna-Batlle (ed.), Libre de plantar vinyes e arbres... (Tractat d'agricultura del s. XV), Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Universitat de Barcelona - Ministeri de Ciència i Innovació, Barcelona, 2011, 79 pàg. Aquest llibret transcriu un manuscrit del final del segle XV que un escrivà anònim del Maestrat (País Valencià) va copiar d'una obra prèvia desconeguda. A part de l'interès que té des del punt de vista de la història dels dialectes del català, aquest text té un notable interès com a llibre agronòmic escrit a la fi de l'edat mitjana. A continuació copiem algun dels encapçalaments dels nombrosos apartats de l'obra: De plantar vinya. De sembrar vinya. De plantar parra. De morgonar vinya. De exobrir vinya. De podar vinya. De podar picapolla. De cavar vinya. De magencar vinya. De spampotar (sic) vinya. De femar vinya, etc. De plantar figueres. De plantar taronger. De plantar limoner. De plantar poncirer e aranger. De plantar cirer o ginjoler. De plantar rosés. Qui vol plantar pomers e maçaners. De plantar magraners. De plantar morers. De pins. De plantar cipresses. De plantar oliveres. De plantar àlbers. De plantar e sembrar murtra. De plantar vímens. De plantar canyes. De plantar bardiça. De adur amplelts, etc. De empeltar alberquoquer. De empeltar nespler. De empeltar garrofer. De empeltar ameller. De empeltar o enprenyar palmera, etc. Dels X fruyts que menge hom tot (rahïm, figua, poma, pera, móra, arboça, serva, codony, poncir, limó). De los X fruyts que menge hom lo defora. De los X fruyts que menge hom lo dins. De quatre arbres que fan hun fruyt en una fulla. De arbre que fa fruyt e no fa flor. De empeltar carabasses. De empeltar porros. De sembrar forment, ordi, spelta, avena, centeno e altres sements. De sembrar mill e tramella. De sembrar dacça. De sembrar alfàlfeç. De sembrar tramuços. De sembrar legums, etc. De cols de ivern. De cols de Pascha, etc. De erbolam. De spinachs. De letugues. De alls. De scalunyes. De porros e cebes. De ràvens. De pastanagues. De naps. De xerevies. De xufes. De carabaces. De melons, albudeques, cíndries, cogonbres e albergínies. De sembrar julivert. Si volets fer vi que·s apella rosat de Belna. Si volets fet vi violat. Si volets fer vi ab spècies, etc.

Una aproximació a partir de l'arqueologia a la vida quotidiana de la baixa edat mitjana

Roberta GILCHRIST, Medieval Life. Archaeology and the Life Course, The Boydell Press, Woodbridge, 2012, 336 pàgs. Amb aquest llibre l'autora intenta fer una aproximació a la vida quotidiana de l'època medieval a partir de les dades que hom ha obtingut aquests darrers anys gràcies a la realització de nombroses excavacions arqueològiques. S'aproxima al coneixement de com naixia la gent i com es feia vella, com es vestia, com vivia a les cases, quins rituals feia al llarg de la vida i com es preparava per la mort i per al més enllà. Al llarg de l'obra s'estudien diversos grans temes amb relació a Anglaterra i la baixa edat mitjana (anys c1050-1540): el cos, l'habitatge, la parròquia i el cementiri i les relacions que hi havia entre els objectes i la vida de les persones. Contingut: 1. L'arqueologia i el curs de la vida.- 2. L'experiència dels anys: el cos medieval.- 3. Vestint el cos: edat, sexualitat i ritus de transició.- 4. La casa medieval: la cultura material de la vida quotidiana.- 5. L'església i el cementiri medievals: els vius i els morts.- 6. Vides medievals: la gent i les coses. Inclou també catorze apèndixs.

Les notables aportacions dels treballs arqueològics al coneixement de la història europea dels segles XII-XVI

Martin CARVER - Jan KLÁPSTE (eds.), The Archaeology of Medieval Europe. vol. 2: Twelfth to Sixteenth Centuries, Aarhus University Press, Aarhus, 2011, 605 pàgs. L'any 2007 es va publicar la primera part d'aquesta magna obra de síntesi dedicada a l'arqueologia medieval europea. Fa poc (any 2011) s'ha editat la segona part, amb unes característiques i una ambició semblant a la mostrada en la primera part. Inclou un capítol primer dedicat a "Objectius i mètodes" (abast, programa de treball, relació amb les ciències). El segon capítol és dedicat al "Paisatge medieval" (amb un treball de J. Burnouf sobre el medi a França, un estudi sobre la gestió del territori a França, Holanda i Groenlàndia i un treball sobre zooarqueologia). El tercer capítol és dedicat a "Viure a la terra" (el poblament, l'exemple de quatre pobles, l'alimentació). El capítol 4 és sobre els habitatges (inclou un apartat dedicat a al-Andalus). Al capítol 5 s'estudia la cultura material i els objectes de la vida quotidiana. Després d'un primer bloc dedicat a l'hàbitat, amb el capítol 6, dedicat a l'"Arqueologia de la coerció" (castells, fortificacions), s'entra en un segon bloc centrat en el poder. El capítol 7 centra l'atenció en la "Manufactura i la producció" (artesanat i indústria, terrissa i vidre, tèxtil, treball dels metalls i mineria). El capítol 8 és dedicat als viatges i al comerç (vaixells, monedes, productes, rutes). El capítol 9 parla de les ciutats (desenvolupament, anatomia, amb estudis de la Crypta Balbi, de la ciutat islàmica, etc.). El tercer gran bloc se centra en l'espiritualitat. Al capítol 10 s'exposa l'arqueologia de la creença. El capítol 11 se centra en els edificis religiosos (catedrals, monestirs, parròquies, edificis jueus i islàmics). Finalment, el capítol 12 duu el títol de "Vida, mort i memòria". Tot i que les aportacions dels estudis fets a Catalunya siguin molt pobres (només s'esmenta Catalonia amb relació a les vilanoves i els banys jueus), cal afirmar que aquest volum és una gran aportació, que ens mostra la importància dels treballs d'arqueologia amb relació al coneixement dels segles medievals, en concret, en aquest cas, amb relació als segles XII-XVI.

La pesta i la vida quotidiana a la fi de l'edat mitjana

Coral CUADRADA, El llibre de la pesta, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2012, 303 pàgs. Com s'assenyala a la coberta posterior, aquest llibre tracta de les condicions de vida, dels coneixements mèdics i de la higiene al món medieval, en el moment en què la pesta es va estendre per tot el continent europeu. Així mateix, s'analitzen les repercussions de la crisi del segle XIV i dels canvis de mentalitat que feren possible l'inici d'una nova etapa de la nostra història. Els apartats del llibre són: 1. D'antuvi... 2. Vida i malaltia. 3. La medicina. 4. La mort negra. 5. Les reaccions de la gent. 6. La intervenció pública. 7. Món vell, món nou. 8. I tanmateix... L'obra es clou amb un capítol de fonts, una de bibliografia i un índex.

Les viles castrals a França a la baixa edat mitjana

André CHÉDEVILLE i Daniel PICHOT (eds.), Des villes à l'ombre des châteaux. Naissance et essor des agglomérations castrales en France au Moyen Âge. Actes du colloque de Vitré (16-17 octobre 2008), Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2010, 239 pàgs.

D'ençà de l'any 1000 hom veu el desenvolupament d'uns hàbitats i uns llocs centrals que podem anomenar viles castrals (bourgs castraux), car resten estretament lligades als castells. En aquestes poblacions es feien importants activitats d'intercanvi i de transformació. Tanmateix de vegades algunes d'aquestes viles semblaven més aviat uns pobles castrals, mentre d'altres són l'embrió d'algunes de les ciutats de la fi de l'edat mitjana. Aquest és el tema i sobre aquests aspectes es va debatre en aquest col·loqui, sovint amb relació a les diverses regions de França. Hi podem destacar el treball de B. Cursente sobre les viles castrals de la Gascunya, el de M. Bourin sobre el Baix Llenguadoc o els de J.L. Fray sobre la Lorena, J.P. Laguay sobre la Savoia, F. Neveux sobre la Normandia, C. Jeanneau sobre el Baix Poitou, A. Moreau sobre la Tournaine, P.Y. Laffont sobre la vall mitjana del Roine, N. Y. Tonnerre sobre l'Anjou, J. Lusse sobre la Xampanya septentrional, J. Teyssot i R. Pommier sobre l'Alvèrnia, P. Kernévez i R. Le Gall Tanguy sobre la Baixa Bretanya i J.P. Laguay sobre la Bretanya, etc.

Una casa de fusta de l'any 1500: la casa Jacomet de Prada de Conflent

Astrid HUSER - Aymat CATAFAU, La maison Jacomet de Prades. Contexte historique et étude archéologique d'une maison à pan-de-bois (XVe-XIXe siècles), Association Culturelle de Cuxa, Prada, 2011, 120 pàgs.

Aquest acurat estudi d'una casa del poble de Prada, a la comarca del Conflent, es pot dividir en dues grans parts. La primera, redactada per Aymat Catafau, és dedicada a l'estudi de la casa dins la vila de Prada i a mostrar allò que aporten els documents escrits. Es fa una recerca sobre la vila de Prada i sobre la història de la casa Jacomet. Trobem el primer esment d'aquesta casa en un capbreu fet l'any 1504, quan Bartomeu Saura de Prada confessà tenir una casa al costat de la plaça d'aquesta població. La segona part del llibre, escrita per Astrid Huser, se centra en l'estudi arqueològic de l'edifici i a descobrir la seva evolució cronològica i espacial. En concret, és molt interessant la reconstrucció que s'hi fa de la casa que es bastí al segle XVI. S'hi estudia cadascun dels seus elements i s'assenyala la importància que hi tenia l'ús de la fusta en els panys de paret (com podem veure a la fotografia) i en el seguit de mènsules que decoren les façanes. D'una manera molt especial, és interessant la reconstrucció en un dibuix, a la pàgina 98, de dues de les façanes d'aquesta casa Jacomet. A continuació, al final del volum, es descriuen els canvis esdevinguts en aquest habitatge al segle XVIII i als segles XIX i XX.

Vida quotidiana, preus i salaris a Lleida als segles XIV i XV

Caterina ARGILÉS, Una ciutat catalana en època de crisi: Lleida, 1358-1500. El treball, els salaris, la producció agrícola i els preus a través dels llibres d'obra de la Seu Vella, Institut d'Estudis Ilerdencs - Diputació de Lleida, Lleida, 2010, 340 pàgs.
Després de llegir i analitzar els milers de pàgines dels Llibres d'Obra de la Seu Vella de Lleida, C. Argilés ens apropa a l'organització del treball a la ciutat lleidatana a la fi de l'edat mitjana. S'hi tracten els temes de la distribució de la feina, la jerarquia i l'estructuració dels oficis, l'assistència dels artesans a l'obra i les condicions laborals que tenien. S'hi estudien els salaris i també la producció dels quatre productes bàsics de l`alimentació medieval (blat, ordi, civada i vi). Així mateix, s'hi analitza l'evolució dels preus d'aquests productes i d'altres productes manufacturats que s'empraren en la construcció de la catedral. El darrer dels temes tractats és l'evolució dels salaris dels menestrals que col·laboraren en la construcció de la Seu Vella. Fou una magnífica tesi de doctorat, llegida l'any 1993, que ara, revisada i actualitzada, podem veure publicada en forma de llibre. Aquesta obra mereix ésser coneguda i valorada com una gran aportació a l'estudi de la Lleida medieval i a l'estudi d'un aspecte important de la història de la societat i de l'economia catalanes.
ÍNDEX: Pròleg de J. Bolòs. Introducció. 1. L'administració de la construcció de la Seu Vella. 2. L'organització del treball: distribució de la feina, jerarquia i estructuració d'oficis (alguns apartats: Mestres d'obra, Els piquers, Els fusters, Els ferrers i els serrallers, Els guixaires, Els pintors, Els vidriers, Els mestres de fer senys [campanes], Els subordinats dels mestres, Els obrers no especialitzats [Els manobres, Les dones, Els esclaus]. 3. Els salaris. 4. La producció agrícola (forment, ordi, civada, vi, carnalatges). 5. Els preus (forment, ordi i civada, moviment cíclic, vi, guix o ges, calç, teules, rajoles, toves, claus, candeles, paper, estopa, sèu). 6. Reflexions finals. Annexos.

Un nou manual d'arqueologia medieval fet a França

Joëlle BURNOUF - Danielle ARRIBET-DEROIN - Bruno DESACHY - Florence JOURNOT - Anne NISSEN-JAUBERT, Manuel d'Archéologie médiévale et moderne, Armand Colin, París, 2009, 352 pàgs.
L'índex general ens permet descobrir algunes de les característiques d'aquest volum que no es preocupa només del jaciment sinó també de tot el territori: Introducció. Part I. Sobre l'arqueoogia medieval. 1. Petita història de l'arqueologia medieval. 2. Qüestions de mètode. 3. Tractament de la informació. 4. Del bon ús de la documentació arqueològica. Part II. Els camps de la recerca. 1. Arqueologia del medi: sobre els medis i els homes. 2. L'espai rural. 3. Arqueologia de l'espai urbà. 4. Arqueologia de les tècniques. 5. Del que és material al que és immaterial. Conclusió. Tornar a pensar l'edat mitjana gràcies a l'arqueologia.

La vida quotidiana en uns castells i uns pobles de Suècia

Eva SVENSSON, The Medieval Household Daily Life in Castles and Farmsteads, Scandinavian Examples in their European Context, Brepols, Turnhout, 2008, 381 pàgs.

Les excavacions que s'han dut a terme recentment a Escandinàvia ens han aclarir molts aspectes sobre la unitat domèstica amb relació a persones de diferents estaments socials. Aquest llibre investiga quatre jaciments suecs excavats: els castells de Saxholmen i Edsholm i els establiments rurals de Skramle i de Skinnerud, amb la finalitat de juxtaposar la vida quotidiana de nobles i de pagesos. Segons l'autora, les pràctiques quotidianes reflecteixen i ens aclareixen les tradicions socials, les mentalitats i les característiques socials de la gent que va viure en aquests indrets. A més, l'autora compara les descobertes fetes en aquestes excavacions amb allò trobat en altres jaciments de l'Europa central i oriental. En el moment actual en què tothom parla de globalització és molt important conèixer allò que s'està fent fora de Catalunya i alhora és fonamental que a fora coneguin allò que estem fet en els nostres països que s'estenen per la riba de la Mediterrània.
Contingut: Primera part. Introducció a la vida quotidiana en castells i masos. Segona part. El paisatge i els llocs habitats. Tercera part. Objectes, gent i espai. Quarta part. En altres zones d'Europa. Cinquena part. Resum sobre les activitats humanes.

Mur: la vida en un castell baixmedieval

Marta SANCHO i PLANAS (dir.), Mur, la història d'un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica, Garsineu Edicions, Tremp, 2009, 346 pàgs.

Aquest llibre recull dels resultats de la recerca històrico-arqueològica duta a terme al castell de Mur (Pallars Jussà). En aquest castell, una de les fortificacions catalanes més notables del segle XI, es va realitzar, entre els anys 1997 i 2002, una intervenció arqueològica, que ha permès de conèixer més bé la història d'aquest edifici excepcional.
El volum inclou una primera part, dedicada al context i als espais, una segona part centrada en l'alimentació, la higiene i el confort i, finalment, una tercera part que rep el títol de "En la guerra i en la pau: el ferro i els altres materials". La publicació d'aquesta monografia sobre el castell de Mur, juntament amb els estudis sobre la farga de Fabregada i les recerques que hi ha en curs sobre el notable jaciment d'època visigòtica dels Altimiris fan que aquest sector meridional del Pallars esdevingui una contrada ben estudiada i ja força ben coneguda gràcies a aquestes nombroses intervencions arqueològiques en jaciments d'època medieval.

Vida quotidiana a París a la fi de l'edat mitjana

Simone ROUX, Paris au Moyen Âge, Hachette, París, 2003, 319 pàgs.
Totes les ciutats medievals europees eren diferents i alhora, en molts aspectes, eren semblants entre elles. Conèixer com es vivia a París als segles XIII, XIV i XV ens ajuda a conèixer com vivien els habitants de les ciutats de la Corona catalanoaragonesa, com Barcelona, Perpinyà, València, Ciutat de Mallorca, Saragossa, Girona o Lleida. Aquest llibre ens fa pensar així mateix en la importància de fer conèixer la vida dels homes i de les dones que van viure a l'edat mitjana a un públic ampli. Tots els que ens dediquem a estudiar el passat, en algun moment o altre, ens plantegem la importància fonamental d'ésser capaços de traslladar els coneixements que tenim sobre les ciutats o sobre el món rural al conjunt de les persones que ara viu en aquests llocs.
Índex: Primera part: París i els seus habitants (segles XIII-XV). I: Un espai ben dibuixat per les autoritats i ben conegut pels parisencs; II: Escenes dels carrers: meravelles i perills de la vida parisenca; III: Els parisencs; Segona part: El pes feixuc de les jerarquies imposades. IV: El món del diner. Els que en tenen i aquells que no en tenen; V: El món del poder; VI: El món de l'Església; Tercera part: VII: A la botiga i al taller, treballar per guanyar-se el pa; VIII: Xarxes de solidaritat, els lligams imposats i els lligams triats; IX: Maneres de viure. Conclusió.

Descobrir la baixa edat mitjana mitjançant els mètodes arqueològics

Joëlle BURNOUF, Archéologie médiévale en France. Le second Moyen Âge (XIIe-XVIe siècle), La Decouverte, París, 2008, 175 pàgs.
En la història de l'Occident, l'edat mitjana representà un pas endavant tan determinant com la revolució industrial. L'emergència de les ciutats, la creació dels nuclis rurals, el molí hidràulic i les fargues, la construcció d'uns precedents de la indústria, les transformacions brutals del medi i la creació dels paisatges moderns foren un conjunt de transformacions que van afaiçonar el país i que establiren les bases del període modern. Segons J. Burnouf, prenent com a suport, d'ençà dels anys vuitanta del segle XX, les excavacions preventives, les ciències de la terra i els nous mètodes de datació, l'arqueologia medieval mostra els canvis del clima i de l'ambient, les relacions entre l'home i el medi, el desplaçament de les activitats amb relació a l'exhauriment dels recursos naturals, la gestió de l'aigua, les tècniques agràries i artesanals, l'alimentació, la salut de la població, les pràctiques funeràries, etc. Burnouf ens mostra una "altra edat mitjana", molt diferent de la que coneixem, exclusivament fonamentada en les fonts escrites i en els monuments que s'han conservat.

Les espècies que venien de Llevant

Paul FREEDMAN, Out of the East. Spices and the Medieval Imagination, Yale University Press, New Haven - Londres, 2008, 275 pàgs.
Paul Freedman, que ha publicat nombroses recerques fonamentals sobre el bisbat de Vic i sobre la pagesia i la servitud a Catalunya, acaba d'editar un acurat i innovador estudi sobre les espècies a l'edat mitjana. Com assenyala el professor Dyer "Freedman mostra que les espècies tingueren un paper central a l'hora de comprendre l'edat mitjana, van ésser el motor de tot el sistema comercial del món mediterrani". De fet, però, aquest llibre va molt més enllà i ens endinsa també en el món de les mentalitats, de l'imaginari i de la vida quotidiana. Contingut: Introducció. Les espècies: un producte global, 1. Les espècies i la cuina medieval, 2. La medicina: les espècies com a medicina, 3. Les olors del Paradís, 4. Comerç i preus, 5. Escassetat, abundor i benefici, 6. "Aquest maleït pebre": les espècies i el perill moral, 7. Cercant els Regnes de les Espècies, 8. La troballa dels Regnes de les Espècies: Portugal i Espanya, Conclusió, L'ascens i la caiguda de les espècies.

La terra i els homes al Rosselló a l'edat mitjana central

Laure VERDON, La terre et les hommes en Roussillon aux XIIe et XIIIe siècles. Structures seigneuriales, rente et société d'après les sources templières, Publications de l'Université de Provence, Ais de Provença, 2001, 249 pàgs.
Aquest llibre és la publicació de la tesi de doctorat defensada l'any 1994 a la Universitat de Tolosa-lo Miralh. Bàsicament a partir dels documents inclosos al cartulari dels templers de Mas Déu, hom fa un estudi sobre la senyoria al Rosselló als segles XII i XIII. Al llarg de quatre capítols, s'estudia el procés de formació de la comanda templera (de 1130 fins al segle XIII), es defineixen les estructures senyorials, amb relació a un moment de creixement demogràfic i econòmic), alhora que hom hi analitza la manera com es gestionaren les possessions templeres i llur inserció en els circuits econòmics de la regió.

Com vivien els mercaders al segle XIV

Víctor HURTADO, Els Mitjavila. Una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007, 398 pàgs.
Com diu el llibre, la família dels Mitjavila fou sens dubte un dels millors exemples de famílies de mercaders. Originaris de les rodalies de Banyoles, els seus membres desenvoluparen les activitats comercials i financeres a Girona, València i sobretot a Barcelona, al llarg del segle XIV. A partir de la bibliografia dels principals protagonistes, es descobreixen els negocis familiars, els quals, a grans trets, coincidien amb els moviments conjunturals de l'economia barcelonina i la seva projecció per la Mediterrània.

Fires i mercats a Catalunya a l'edat mitjana

Carme BATLLE, Fires i mercats. Factors de dinamisme econòmic i centres de sociabilitat (segles XI a XV), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004, 202 pàgs.
Estudi de com les celebracions comercials eren un factor molt important de dinamisme econòmic i de com les poblacions maldaven per aconseguir el dret de celebrar-ne. S'estudien les ordinacions que regulaven les fires i els mercats, la seva influència en l'urbanisme, etc. Inclou diversos mapes de les fires fundades entre els segles XI i XV i de les rutes seguides pels firaires.