La terra i els homes al Rosselló a l'edat mitjana central

Laure VERDON, La terre et les hommes en Roussillon aux XIIe et XIIIe siècles. Structures seigneuriales, rente et société d'après les sources templières, Publications de l'Université de Provence, Ais de Provença, 2001, 249 pàgs.
Aquest llibre és la publicació de la tesi de doctorat defensada l'any 1994 a la Universitat de Tolosa-lo Miralh. Bàsicament a partir dels documents inclosos al cartulari dels templers de Mas Déu, hom fa un estudi sobre la senyoria al Rosselló als segles XII i XIII. Al llarg de quatre capítols, s'estudia el procés de formació de la comanda templera (de 1130 fins al segle XIII), es defineixen les estructures senyorials, amb relació a un moment de creixement demogràfic i econòmic), alhora que hom hi analitza la manera com es gestionaren les possessions templeres i llur inserció en els circuits econòmics de la regió.

Com vivien els mercaders al segle XIV

Víctor HURTADO, Els Mitjavila. Una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007, 398 pàgs.
Com diu el llibre, la família dels Mitjavila fou sens dubte un dels millors exemples de famílies de mercaders. Originaris de les rodalies de Banyoles, els seus membres desenvoluparen les activitats comercials i financeres a Girona, València i sobretot a Barcelona, al llarg del segle XIV. A partir de la bibliografia dels principals protagonistes, es descobreixen els negocis familiars, els quals, a grans trets, coincidien amb els moviments conjunturals de l'economia barcelonina i la seva projecció per la Mediterrània.

Fires i mercats a Catalunya a l'edat mitjana

Carme BATLLE, Fires i mercats. Factors de dinamisme econòmic i centres de sociabilitat (segles XI a XV), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004, 202 pàgs.
Estudi de com les celebracions comercials eren un factor molt important de dinamisme econòmic i de com les poblacions maldaven per aconseguir el dret de celebrar-ne. S'estudien les ordinacions que regulaven les fires i els mercats, la seva influència en l'urbanisme, etc. Inclou diversos mapes de les fires fundades entre els segles XI i XV i de les rutes seguides pels firaires.

Viure en una casa de Lleida al segle XVI

Imma SÀNCHEZ, "L'interior de les cases dels eclesiàstics de Lleida. Vida quotidiana, cultura i religiositat", Ximo Company (coord.), Arrels Cristianes, vol. III: Temps d'expansió, temps de crisi i de redefinició. L'època moderna. Segles XVI-XVIII, Pagès editors - Bisbat de Lleida, Lleida, 2007, pàgs. 191-204.
Aquest estudi de l'espai interior d'algunes cases d'eclesiàstics de Lleida, inclou els apartats següents: Els espais i els objectes de la casa. L'estudi, els llibres i el temps d'oci. La religiositat i la devoció privada. Petjades artístiques.
Aquest volum inclou també nombrosos estudis sobre Lleida i l'Església durant l'edat moderna.

Viure en una casa forta a l'edat mitjana

Élisabeth SIROT, Noble et forte maison. L'habitat seigneurial dans les campagnes médiévales. Du milieu du XIIe au début du XVIe siècle, Picard, París, 2007, 208 pàgs.
Les nombroses cases fortes que hi ha al món rural europeu mereixen un estudi acurat com aquest, que es relaciona amb algunes regions franceses. La cronologia d'aquests hàbitats rurals resta establerta pels textos i per les datacions dendrocronològiques. Van aparèixer a la fi del segle XII i a l'inici del segle XIII i el moment del seu màxim desenvolupament fou entre el 1250 i el 1350. Per entendre aquestes cases fortes també cal conèixer els membres de la baixa noblesa que les construïren i hi van viure.

Castells, societat i arqueologia

André DEBORD, Aristocratie et pouvoir. Le rôle du château dans la France médiévale, Picard, París, 2000, 238 pàgs. Després de la mort de l'autor, l'edició del llibre restà a cura d'André Bazzana i de Jean-Michel Poisson. Una acurada il·lustració hi és molt important.

No és pas gaire usual que en una obra es tractin les formes del poder, s'estudiïn els homes que exercien aquest poder i hi hagi una aproximació als castells on hi tenien la residència. Aquesta obra intenta, cercant el suport dels progressos fets gràcies als treballs de l'arqueologia i de la història social, de qüestionar-se sobre els mitjans que permeteren la societat feudal d'organitzar-se tal com ho féu.

Sumari: I. Nobiles, proceres... aspectes de la classe dominant i objectius polítics i socials entorn l'any 1000. II. La revolució del segle XI. III. El temps dels castlans (1050-1150). IV. El temps dels senyors. V. La vida al castell del segle X al segle XII. VI. El temps dels prínceps (1150-1300). VII. Reordenacions socials i fortificacions (1150-1300).

Viure a les ciutats a l'edat mitjana

Jean-Pierre LEGUAY, Vivre en ville au Moyen Âge, Éditions Jean-Paul Gisserot, París, 2006, 280 pàgs.

Amb aquest llibre es persegueix de reconstruir la vida de cada dia a les ciutats medievals franceses. J.-P. Leguay és autor d'una obra clàssica sobre la vida a la ciutat: La rue au Moyen Âge, editada l'any 1984.

Índex: Llibre I: Llocs de vida, camps de visió, facilitats de comunicació. 1. Dels "ostels" dels notables a les cases simples del "comú". 2. La finestra: un lloc des d'on observar i conversar. 3. L'interior: lloc de treball i lloc on viure. Llibre II. Els ciutadans. 4. El notable a casa seva. 5. El "bé comú" i els caps d'ofici. 6. La vida quotidiana. Aprenents i obrers. Llibre III. Veïns, gent de pas i traginers. 7. Veïns i veïnatge. 8. Els que trepitgen el carrer. Llibre IV. La comunicació: aspectes de sociabilitat. 9. "Deviser et baver à sa fenestre". 10. Riure i enriure's. 11. La xafarderia i els rumors. 12. Sorolls, festes i jocs prohibits.