Un nou manual d'arqueologia medieval fet a França

Joëlle BURNOUF - Danielle ARRIBET-DEROIN - Bruno DESACHY - Florence JOURNOT - Anne NISSEN-JAUBERT, Manuel d'Archéologie médiévale et moderne, Armand Colin, París, 2009, 352 pàgs.
L'índex general ens permet descobrir algunes de les característiques d'aquest volum que no es preocupa només del jaciment sinó també de tot el territori: Introducció. Part I. Sobre l'arqueoogia medieval. 1. Petita història de l'arqueologia medieval. 2. Qüestions de mètode. 3. Tractament de la informació. 4. Del bon ús de la documentació arqueològica. Part II. Els camps de la recerca. 1. Arqueologia del medi: sobre els medis i els homes. 2. L'espai rural. 3. Arqueologia de l'espai urbà. 4. Arqueologia de les tècniques. 5. Del que és material al que és immaterial. Conclusió. Tornar a pensar l'edat mitjana gràcies a l'arqueologia.

La vida quotidiana en uns castells i uns pobles de Suècia

Eva SVENSSON, The Medieval Household Daily Life in Castles and Farmsteads, Scandinavian Examples in their European Context, Brepols, Turnhout, 2008, 381 pàgs.

Les excavacions que s'han dut a terme recentment a Escandinàvia ens han aclarir molts aspectes sobre la unitat domèstica amb relació a persones de diferents estaments socials. Aquest llibre investiga quatre jaciments suecs excavats: els castells de Saxholmen i Edsholm i els establiments rurals de Skramle i de Skinnerud, amb la finalitat de juxtaposar la vida quotidiana de nobles i de pagesos. Segons l'autora, les pràctiques quotidianes reflecteixen i ens aclareixen les tradicions socials, les mentalitats i les característiques socials de la gent que va viure en aquests indrets. A més, l'autora compara les descobertes fetes en aquestes excavacions amb allò trobat en altres jaciments de l'Europa central i oriental. En el moment actual en què tothom parla de globalització és molt important conèixer allò que s'està fent fora de Catalunya i alhora és fonamental que a fora coneguin allò que estem fet en els nostres països que s'estenen per la riba de la Mediterrània.
Contingut: Primera part. Introducció a la vida quotidiana en castells i masos. Segona part. El paisatge i els llocs habitats. Tercera part. Objectes, gent i espai. Quarta part. En altres zones d'Europa. Cinquena part. Resum sobre les activitats humanes.

Mur: la vida en un castell baixmedieval

Marta SANCHO i PLANAS (dir.), Mur, la història d'un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica, Garsineu Edicions, Tremp, 2009, 346 pàgs.

Aquest llibre recull dels resultats de la recerca històrico-arqueològica duta a terme al castell de Mur (Pallars Jussà). En aquest castell, una de les fortificacions catalanes més notables del segle XI, es va realitzar, entre els anys 1997 i 2002, una intervenció arqueològica, que ha permès de conèixer més bé la història d'aquest edifici excepcional.
El volum inclou una primera part, dedicada al context i als espais, una segona part centrada en l'alimentació, la higiene i el confort i, finalment, una tercera part que rep el títol de "En la guerra i en la pau: el ferro i els altres materials". La publicació d'aquesta monografia sobre el castell de Mur, juntament amb els estudis sobre la farga de Fabregada i les recerques que hi ha en curs sobre el notable jaciment d'època visigòtica dels Altimiris fan que aquest sector meridional del Pallars esdevingui una contrada ben estudiada i ja força ben coneguda gràcies a aquestes nombroses intervencions arqueològiques en jaciments d'època medieval.

Vida quotidiana a París a la fi de l'edat mitjana

Simone ROUX, Paris au Moyen Âge, Hachette, París, 2003, 319 pàgs.
Totes les ciutats medievals europees eren diferents i alhora, en molts aspectes, eren semblants entre elles. Conèixer com es vivia a París als segles XIII, XIV i XV ens ajuda a conèixer com vivien els habitants de les ciutats de la Corona catalanoaragonesa, com Barcelona, Perpinyà, València, Ciutat de Mallorca, Saragossa, Girona o Lleida. Aquest llibre ens fa pensar així mateix en la importància de fer conèixer la vida dels homes i de les dones que van viure a l'edat mitjana a un públic ampli. Tots els que ens dediquem a estudiar el passat, en algun moment o altre, ens plantegem la importància fonamental d'ésser capaços de traslladar els coneixements que tenim sobre les ciutats o sobre el món rural al conjunt de les persones que ara viu en aquests llocs.
Índex: Primera part: París i els seus habitants (segles XIII-XV). I: Un espai ben dibuixat per les autoritats i ben conegut pels parisencs; II: Escenes dels carrers: meravelles i perills de la vida parisenca; III: Els parisencs; Segona part: El pes feixuc de les jerarquies imposades. IV: El món del diner. Els que en tenen i aquells que no en tenen; V: El món del poder; VI: El món de l'Església; Tercera part: VII: A la botiga i al taller, treballar per guanyar-se el pa; VIII: Xarxes de solidaritat, els lligams imposats i els lligams triats; IX: Maneres de viure. Conclusió.

Descobrir la baixa edat mitjana mitjançant els mètodes arqueològics

Joëlle BURNOUF, Archéologie médiévale en France. Le second Moyen Âge (XIIe-XVIe siècle), La Decouverte, París, 2008, 175 pàgs.
En la història de l'Occident, l'edat mitjana representà un pas endavant tan determinant com la revolució industrial. L'emergència de les ciutats, la creació dels nuclis rurals, el molí hidràulic i les fargues, la construcció d'uns precedents de la indústria, les transformacions brutals del medi i la creació dels paisatges moderns foren un conjunt de transformacions que van afaiçonar el país i que establiren les bases del període modern. Segons J. Burnouf, prenent com a suport, d'ençà dels anys vuitanta del segle XX, les excavacions preventives, les ciències de la terra i els nous mètodes de datació, l'arqueologia medieval mostra els canvis del clima i de l'ambient, les relacions entre l'home i el medi, el desplaçament de les activitats amb relació a l'exhauriment dels recursos naturals, la gestió de l'aigua, les tècniques agràries i artesanals, l'alimentació, la salut de la població, les pràctiques funeràries, etc. Burnouf ens mostra una "altra edat mitjana", molt diferent de la que coneixem, exclusivament fonamentada en les fonts escrites i en els monuments que s'han conservat.

Les espècies que venien de Llevant

Paul FREEDMAN, Out of the East. Spices and the Medieval Imagination, Yale University Press, New Haven - Londres, 2008, 275 pàgs.
Paul Freedman, que ha publicat nombroses recerques fonamentals sobre el bisbat de Vic i sobre la pagesia i la servitud a Catalunya, acaba d'editar un acurat i innovador estudi sobre les espècies a l'edat mitjana. Com assenyala el professor Dyer "Freedman mostra que les espècies tingueren un paper central a l'hora de comprendre l'edat mitjana, van ésser el motor de tot el sistema comercial del món mediterrani". De fet, però, aquest llibre va molt més enllà i ens endinsa també en el món de les mentalitats, de l'imaginari i de la vida quotidiana. Contingut: Introducció. Les espècies: un producte global, 1. Les espècies i la cuina medieval, 2. La medicina: les espècies com a medicina, 3. Les olors del Paradís, 4. Comerç i preus, 5. Escassetat, abundor i benefici, 6. "Aquest maleït pebre": les espècies i el perill moral, 7. Cercant els Regnes de les Espècies, 8. La troballa dels Regnes de les Espècies: Portugal i Espanya, Conclusió, L'ascens i la caiguda de les espècies.

La terra i els homes al Rosselló a l'edat mitjana central

Laure VERDON, La terre et les hommes en Roussillon aux XIIe et XIIIe siècles. Structures seigneuriales, rente et société d'après les sources templières, Publications de l'Université de Provence, Ais de Provença, 2001, 249 pàgs.
Aquest llibre és la publicació de la tesi de doctorat defensada l'any 1994 a la Universitat de Tolosa-lo Miralh. Bàsicament a partir dels documents inclosos al cartulari dels templers de Mas Déu, hom fa un estudi sobre la senyoria al Rosselló als segles XII i XIII. Al llarg de quatre capítols, s'estudia el procés de formació de la comanda templera (de 1130 fins al segle XIII), es defineixen les estructures senyorials, amb relació a un moment de creixement demogràfic i econòmic), alhora que hom hi analitza la manera com es gestionaren les possessions templeres i llur inserció en els circuits econòmics de la regió.