Viure a la baixa edat mitjana

Una casa de fusta de l'any 1500: la casa Jacomet de Prada de Conflent

2011-12-12T06:20:00.000-08:00

Astrid HUSER - Aymat CATAFAU, La maison Jacomet de Prades. Contexte historique et étude archéologique d'une maison à pan-de-bois (XVe-XIXe siècles), Association Culturelle de Cuxa, Prada, 2011, 120 pàgs.

Aquest acurat estudi d'una casa del poble de Prada, a la comarca del Conflent, es pot dividir en dues grans parts. La primera, redactada per Aymat Catafau, és dedicada a l'estudi de la casa dins la vila de Prada i a mostrar allò que aporten els documents escrits. Es fa una recerca sobre la vila de Prada i sobre la història de la casa Jacomet. Trobem el primer esment d'aquesta casa en un capbreu fet l'any 1504, quan Bartomeu Saura de Prada confessà tenir una casa al costat de la plaça d'aquesta població. La segona part del llibre, escrita per Astrid Huser, se centra en l'estudi arqueològic de l'edifici i a descobrir la seva evolució cronològica i espacial. En concret, és molt interessant la reconstrucció que s'hi fa de la casa que es bastí al segle XVI. S'hi estudia cadascun dels seus elements i s'assenyala la importància que hi tenia l'ús de la fusta en els panys de paret (com podem veure a la fotografia) i en el seguit de mènsules que decoren les façanes. D'una manera molt especial, és interessant la reconstrucció en un dibuix, a la pàgina 98, de dues de les façanes d'aquesta casa Jacomet. A continuació, al final del volum, es descriuen els canvis esdevinguts en aquest habitatge al segle XVIII i als segles XIX i XX.

Vida quotidiana, preus i salaris a Lleida als segles XIV i XV

2010-04-16T04:55:00.000-07:00

Caterina ARGILÉS, Una ciutat catalana en època de crisi: Lleida, 1358-1500. El treball, els salaris, la producció agrícola i els preus a través dels llibres d'obra de la Seu Vella, Institut d'Estudis Ilerdencs - Diputació de Lleida, Lleida, 2010, 340 pàgs.
Després de llegir i analitzar els milers de pàgines dels Llibres d'Obra de la Seu Vella de Lleida, C. Argilés ens apropa a l'organització del treball a la ciutat lleidatana a la fi de l'edat mitjana. S'hi tracten els temes de la distribució de la feina, la jerarquia i l'estructuració dels oficis, l'assistència dels artesans a l'obra i les condicions laborals que tenien. S'hi estudien els salaris i també la producció dels quatre productes bàsics de l`alimentació medieval (blat, ordi, civada i vi). Així mateix, s'hi analitza l'evolució dels preus d'aquests productes i d'altres productes manufacturats que s'empraren en la construcció de la catedral. El darrer dels temes tractats és l'evolució dels salaris dels menestrals que col·laboraren en la construcció de la Seu Vella. Fou una magnífica tesi de doctorat, llegida l'any 1993, que ara, revisada i actualitzada, podem veure publicada en forma de llibre. Aquesta obra mereix ésser coneguda i valorada com una gran aportació a l'estudi de la Lleida medieval i a l'estudi d'un aspecte important de la història de la societat i de l'economia catalanes.
ÍNDEX: Pròleg de J. Bolòs. Introducció. 1. L'administració de la construcció de la Seu Vella. 2. L'organització del treball: distribució de la feina, jerarquia i estructuració d'oficis (alguns apartats: Mestres d'obra, Els piquers, Els fusters, Els ferrers i els serrallers, Els guixaires, Els pintors, Els vidriers, Els mestres de fer senys [campanes], Els subordinats dels mestres, Els obrers no especialitzats [Els manobres, Les dones, Els esclaus]. 3. Els salaris. 4. La producció agrícola (forment, ordi, civada, vi, carnalatges). 5. Els preus (forment, ordi i civada, moviment cíclic, vi, guix o ges, calç, teules, rajoles, toves, claus, candeles, paper, estopa, sèu). 6. Reflexions finals. Annexos.

Un nou manual d'arqueologia medieval fet a França

2009-09-20T09:41:00.000-07:00

Joëlle BURNOUF - Danielle ARRIBET-DEROIN - Bruno DESACHY - Florence JOURNOT - Anne NISSEN-JAUBERT, Manuel d'Archéologie médiévale et moderne, Armand Colin, París, 2009, 352 pàgs.
L'índex general ens permet descobrir algunes de les característiques d'aquest volum que no es preocupa només del jaciment sinó també de tot el territori: Introducció. Part I. Sobre l'arqueoogia medieval. 1. Petita història de l'arqueologia medieval. 2. Qüestions de mètode. 3. Tractament de la informació. 4. Del bon ús de la documentació arqueològica. Part II. Els camps de la recerca. 1. Arqueologia del medi: sobre els medis i els homes. 2. L'espai rural. 3. Arqueologia de l'espai urbà. 4. Arqueologia de les tècniques. 5. Del que és material al que és immaterial. Conclusió. Tornar a pensar l'edat mitjana gràcies a l'arqueologia.

La vida quotidiana en uns castells i uns pobles de Suècia

2009-09-01T02:33:00.000-07:00

Eva SVENSSON, The Medieval Household Daily Life in Castles and Farmsteads, Scandinavian Examples in their European Context, Brepols, Turnhout, 2008, 381 pàgs.

Les excavacions que s'han dut a terme recentment a Escandinàvia ens han aclarir molts aspectes sobre la unitat domèstica amb relació a persones de diferents estaments socials. Aquest llibre investiga quatre jaciments suecs excavats: els castells de Saxholmen i Edsholm i els establiments rurals de Skramle i de Skinnerud, amb la finalitat de juxtaposar la vida quotidiana de nobles i de pagesos. Segons l'autora, les pràctiques quotidianes reflecteixen i ens aclareixen les tradicions socials, les mentalitats i les característiques socials de la gent que va viure en aquests indrets. A més, l'autora compara les descobertes fetes en aquestes excavacions amb allò trobat en altres jaciments de l'Europa central i oriental. En el moment actual en què tothom parla de globalització és molt important conèixer allò que s'està fent fora de Catalunya i alhora és fonamental que a fora coneguin allò que estem fet en els nostres països que s'estenen per la riba de la Mediterrània.
Contingut: Primera part. Introducció a la vida quotidiana en castells i masos. Segona part. El paisatge i els llocs habitats. Tercera part. Objectes, gent i espai. Quarta part. En altres zones d'Europa. Cinquena part. Resum sobre les activitats humanes.

Mur: la vida en un castell baixmedieval

2009-05-15T04:39:00.000-07:00

Marta SANCHO i PLANAS (dir.), Mur, la història d'un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica, Garsineu Edicions, Tremp, 2009, 346 pàgs.

Aquest llibre recull dels resultats de la recerca històrico-arqueològica duta a terme al castell de Mur (Pallars Jussà). En aquest castell, una de les fortificacions catalanes més notables del segle XI, es va realitzar, entre els anys 1997 i 2002, una intervenció arqueològica, que ha permès de conèixer més bé la història d'aquest edifici excepcional.
El volum inclou una primera part, dedicada al context i als espais, una segona part centrada en l'alimentació, la higiene i el confort i, finalment, una tercera part que rep el títol de "En la guerra i en la pau: el ferro i els altres materials". La publicació d'aquesta monografia sobre el castell de Mur, juntament amb els estudis sobre la farga de Fabregada i les recerques que hi ha en curs sobre el notable jaciment d'època visigòtica dels Altimiris fan que aquest sector meridional del Pallars esdevingui una contrada ben estudiada i ja força ben coneguda gràcies a aquestes nombroses intervencions arqueològiques en jaciments d'època medieval.

Vida quotidiana a París a la fi de l'edat mitjana

2009-01-08T01:36:00.000-08:00

Simone ROUX, Paris au Moyen Âge, Hachette, París, 2003, 319 pàgs.
Totes les ciutats medievals europees eren diferents i alhora, en molts aspectes, eren semblants entre elles. Conèixer com es vivia a París als segles XIII, XIV i XV ens ajuda a conèixer com vivien els habitants de les ciutats de la Corona catalanoaragonesa, com Barcelona, Perpinyà, València, Ciutat de Mallorca, Saragossa, Girona o Lleida. Aquest llibre ens fa pensar així mateix en la importància de fer conèixer la vida dels homes i de les dones que van viure a l'edat mitjana a un públic ampli. Tots els que ens dediquem a estudiar el passat, en algun moment o altre, ens plantegem la importància fonamental d'ésser capaços de traslladar els coneixements que tenim sobre les ciutats o sobre el món rural al conjunt de les persones que ara viu en aquests llocs.
Índex: Primera part: París i els seus habitants (segles XIII-XV). I: Un espai ben dibuixat per les autoritats i ben conegut pels parisencs; II: Escenes dels carrers: meravelles i perills de la vida parisenca; III: Els parisencs; Segona part: El pes feixuc de les jerarquies imposades. IV: El món del diner. Els que en tenen i aquells que no en tenen; V: El món del poder; VI: El món de l'Església; Tercera part: VII: A la botiga i al taller, treballar per guanyar-se el pa; VIII: Xarxes de solidaritat, els lligams imposats i els lligams triats; IX: Maneres de viure. Conclusió.

Descobrir la baixa edat mitjana mitjançant els mètodes arqueològics

2008-10-21T04:45:00.000-07:00

Joëlle BURNOUF, Archéologie médiévale en France. Le second Moyen Âge (XIIe-XVIe siècle), La Decouverte, París, 2008, 175 pàgs.
En la història de l'Occident, l'edat mitjana representà un pas endavant tan determinant com la revolució industrial. L'emergència de les ciutats, la creació dels nuclis rurals, el molí hidràulic i les fargues, la construcció d'uns precedents de la indústria, les transformacions brutals del medi i la creació dels paisatges moderns foren un conjunt de transformacions que van afaiçonar el país i que establiren les bases del període modern. Segons J. Burnouf, prenent com a suport, d'ençà dels anys vuitanta del segle XX, les excavacions preventives, les ciències de la terra i els nous mètodes de datació, l'arqueologia medieval mostra els canvis del clima i de l'ambient, les relacions entre l'home i el medi, el desplaçament de les activitats amb relació a l'exhauriment dels recursos naturals, la gestió de l'aigua, les tècniques agràries i artesanals, l'alimentació, la salut de la població, les pràctiques funeràries, etc. Burnouf ens mostra una "altra edat mitjana", molt diferent de la que coneixem, exclusivament fonamentada en les fonts escrites i en els monuments que s'han conservat.

Les espècies que venien de Llevant

2008-09-10T02:11:00.000-07:00

Paul FREEDMAN, Out of the East. Spices and the Medieval Imagination, Yale University Press, New Haven - Londres, 2008, 275 pàgs.
Paul Freedman, que ha publicat nombroses recerques fonamentals sobre el bisbat de Vic i sobre la pagesia i la servitud a Catalunya, acaba d'editar un acurat i innovador estudi sobre les espècies a l'edat mitjana. Com assenyala el professor Dyer "Freedman mostra que les espècies tingueren un paper central a l'hora de comprendre l'edat mitjana, van ésser el motor de tot el sistema comercial del món mediterrani". De fet, però, aquest llibre va molt més enllà i ens endinsa també en el món de les mentalitats, de l'imaginari i de la vida quotidiana. Contingut: Introducció. Les espècies: un producte global, 1. Les espècies i la cuina medieval, 2. La medicina: les espècies com a medicina, 3. Les olors del Paradís, 4. Comerç i preus, 5. Escassetat, abundor i benefici, 6. "Aquest maleït pebre": les espècies i el perill moral, 7. Cercant els Regnes de les Espècies, 8. La troballa dels Regnes de les Espècies: Portugal i Espanya, Conclusió, L'ascens i la caiguda de les espècies.

La terra i els homes al Rosselló a l'edat mitjana central

2008-05-12T04:04:00.000-07:00

Laure VERDON, La terre et les hommes en Roussillon aux XIIe et XIIIe siècles. Structures seigneuriales, rente et société d'après les sources templières, Publications de l'Université de Provence, Ais de Provença, 2001, 249 pàgs.
Aquest llibre és la publicació de la tesi de doctorat defensada l'any 1994 a la Universitat de Tolosa-lo Miralh. Bàsicament a partir dels documents inclosos al cartulari dels templers de Mas Déu, hom fa un estudi sobre la senyoria al Rosselló als segles XII i XIII. Al llarg de quatre capítols, s'estudia el procés de formació de la comanda templera (de 1130 fins al segle XIII), es defineixen les estructures senyorials, amb relació a un moment de creixement demogràfic i econòmic), alhora que hom hi analitza la manera com es gestionaren les possessions templeres i llur inserció en els circuits econòmics de la regió.

Com vivien els mercaders al segle XIV

2008-03-08T03:14:00.000-08:00

Víctor HURTADO, Els Mitjavila. Una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007, 398 pàgs.
Com diu el llibre, la família dels Mitjavila fou sens dubte un dels millors exemples de famílies de mercaders. Originaris de les rodalies de Banyoles, els seus membres desenvoluparen les activitats comercials i financeres a Girona, València i sobretot a Barcelona, al llarg del segle XIV. A partir de la bibliografia dels principals protagonistes, es descobreixen els negocis familiars, els quals, a grans trets, coincidien amb els moviments conjunturals de l'economia barcelonina i la seva projecció per la Mediterrània.

Fires i mercats a Catalunya a l'edat mitjana

2008-02-01T10:18:00.000-08:00

Carme BATLLE, Fires i mercats. Factors de dinamisme econòmic i centres de sociabilitat (segles XI a XV), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004, 202 pàgs.
Estudi de com les celebracions comercials eren un factor molt important de dinamisme econòmic i de com les poblacions maldaven per aconseguir el dret de celebrar-ne. S'estudien les ordinacions que regulaven les fires i els mercats, la seva influència en l'urbanisme, etc. Inclou diversos mapes de les fires fundades entre els segles XI i XV i de les rutes seguides pels firaires.

Viure en una casa de Lleida al segle XVI

2007-11-16T11:04:00.000-08:00

Imma SÀNCHEZ, "L'interior de les cases dels eclesiàstics de Lleida. Vida quotidiana, cultura i religiositat", Ximo Company (coord.), Arrels Cristianes, vol. III: Temps d'expansió, temps de crisi i de redefinició. L'època moderna. Segles XVI-XVIII, Pagès editors - Bisbat de Lleida, Lleida, 2007, pàgs. 191-204.
Aquest estudi de l'espai interior d'algunes cases d'eclesiàstics de Lleida, inclou els apartats següents: Els espais i els objectes de la casa. L'estudi, els llibres i el temps d'oci. La religiositat i la devoció privada. Petjades artístiques.
Aquest volum inclou també nombrosos estudis sobre Lleida i l'Església durant l'edat moderna.

Viure en una casa forta a l'edat mitjana

2007-09-25T08:52:00.000-07:00

Élisabeth SIROT, Noble et forte maison. L'habitat seigneurial dans les campagnes médiévales. Du milieu du XIIe au début du XVIe siècle, Picard, París, 2007, 208 pàgs.
Les nombroses cases fortes que hi ha al món rural europeu mereixen un estudi acurat com aquest, que es relaciona amb algunes regions franceses. La cronologia d'aquests hàbitats rurals resta establerta pels textos i per les datacions dendrocronològiques. Van aparèixer a la fi del segle XII i a l'inici del segle XIII i el moment del seu màxim desenvolupament fou entre el 1250 i el 1350. Per entendre aquestes cases fortes també cal conèixer els membres de la baixa noblesa que les construïren i hi van viure.

Castells, societat i arqueologia

2007-07-10T11:33:00.000-07:00

André DEBORD, Aristocratie et pouvoir. Le rôle du château dans la France médiévale, Picard, París, 2000, 238 pàgs. Després de la mort de l'autor, l'edició del llibre restà a cura d'André Bazzana i de Jean-Michel Poisson. Una acurada il·lustració hi és molt important.

No és pas gaire usual que en una obra es tractin les formes del poder, s'estudiïn els homes que exercien aquest poder i hi hagi una aproximació als castells on hi tenien la residència. Aquesta obra intenta, cercant el suport dels progressos fets gràcies als treballs de l'arqueologia i de la història social, de qüestionar-se sobre els mitjans que permeteren la societat feudal d'organitzar-se tal com ho féu.

Sumari: I. Nobiles, proceres... aspectes de la classe dominant i objectius polítics i socials entorn l'any 1000. II. La revolució del segle XI. III. El temps dels castlans (1050-1150). IV. El temps dels senyors. V. La vida al castell del segle X al segle XII. VI. El temps dels prínceps (1150-1300). VII. Reordenacions socials i fortificacions (1150-1300).

Viure a les ciutats a l'edat mitjana

2007-06-07T00:43:00.000-07:00

Jean-Pierre LEGUAY, Vivre en ville au Moyen Âge, Éditions Jean-Paul Gisserot, París, 2006, 280 pàgs.

Amb aquest llibre es persegueix de reconstruir la vida de cada dia a les ciutats medievals franceses. J.-P. Leguay és autor d'una obra clàssica sobre la vida a la ciutat: La rue au Moyen Âge, editada l'any 1984.

Índex: Llibre I: Llocs de vida, camps de visió, facilitats de comunicació. 1. Dels "ostels" dels notables a les cases simples del "comú". 2. La finestra: un lloc des d'on observar i conversar. 3. L'interior: lloc de treball i lloc on viure. Llibre II. Els ciutadans. 4. El notable a casa seva. 5. El "bé comú" i els caps d'ofici. 6. La vida quotidiana. Aprenents i obrers. Llibre III. Veïns, gent de pas i traginers. 7. Veïns i veïnatge. 8. Els que trepitgen el carrer. Llibre IV. La comunicació: aspectes de sociabilitat. 9. "Deviser et baver à sa fenestre". 10. Riure i enriure's. 11. La xafarderia i els rumors. 12. Sorolls, festes i jocs prohibits.

Càtars, pagesos i senyors. La vida en un castrum occità

2007-05-27T08:26:00.000-07:00

Marie-Élise GARDEL, Vie et mort d'un castrum. Cabaret, archéologie d'un village médiéval en Languedoc (XIe-XIIIe siècles), L'Hydre éditions, Caors, 2004, 123 pàgs.

1. Naixement d'un castrum. I. Un indret natural excepcional. II. El Cabardès: una comarca de mines i de boscos. III. Primeres traces: l'edat del bronze i l'edat del ferro. IV. Caput Arietis castra: fortalesa visigòtica. V. Dels castellos al castrum. VI. L'era senyorial. VII. Cabaret: bisbat càtar del Carcassès? VIII. Poesia i crueltat. 2. Viure al castrum. 1. Cabaret, un castrum al segle XII. II. Viure al poble. 3. Mort d'un castrum. 1. Cabaret, un Montsegur sense foguera. II. La destrucció. III L'abandonament. Conclusió. Cronologia.

La ceràmica segons les fonts arqueològiques, escrites i iconogràfiques

2007-05-23T09:26:00.000-07:00

Daniele ALEXANDRE-BIDON, Une archéologie du goût. Céramique et consommation (Moyen âge - Temps modernes), Picard, París, 2005, 301 pàgs.

Sumari: La terrissa en l'economia domèstica. 1. La vaixella de ceràmica. 2. Funcions i continguts segons les fonts. 3. Matèria i usos. Vers una arqueologia del gust. El "regust de terra" de les cuines antigues. 4. Sobre el bon ús de les ceràmiques. 5. Gustos, desganes i precaucions d'ús. 6. La logística de l'ús. Conclusió general: Tant va la cruche à l'eau... Glossari raonat. Bibliografia.

Poesia, iconografia i arqueologia: tres fonts per a conèixer l'edat mitjana

2007-05-07T11:21:00.000-07:00

Danièle ALEXANDRE-BIDON i Marie-Thérèse LORCIN, Le quotidien au temps des fabliaux. Textes, images, objets, Picard, París, 2003, 304 pàgs.
Índex: Introducció. I. Les fonts. Perquè els fabliaux. Les fonts arqueològiques. Les fonts iconogràfiques. II. Habitar. "A chascun oisel son nid li est bel". Temps de descans. La casa ben proveïda. L'hospitalitat i els seus ritus. III. Treballar. Treball a l'aire lliure. Dos personatges a part: el moliner i el ferrer. Treballs d'obrador. "A petit mercier petit pennier". IV. Intercanviar, consumir. Les mil i una vies de l'intercanvi. La guerra i el comerç. Proveir-se. "Le superflu, chose si nécessaire" digué Voltaire. Conclusió. Bibliografia. Índex.

La vida quotidiana a Catalunya als segles XIV i XV

2007-05-05T03:25:00.000-07:00

Jordi BOLÒS, La vida quotidiana a Catalunya en l'època medieval, Edicions 62, Barcelona, 2000, 191 pàgs.

Índex:

Introducció.

Estudis sobre la vida quotidiana. Un paisatge humanitzat. Uns ideals que canvien.

Castells, masos i cases: l'habitatge i els objectes. El castell. Les cases de pagès. La casa urbana. El monestir.

La família, les dones i els infants. Família i matrimoni. La dona. Els infants. La joventut. Servents.

Treballar. La feina al món rural. Treballar a la ciutat.

Menjar i beure. Preparem el menjar. Com s'havia de menjar a la taula. Mengem amb senyors i amb pobres.

Vestits i modes.

Jugar, gaudir i estudiar. Jocs permesos i jocs prohibits. La cacera. Les festes. L'estudi.

Violència i marginació. Violència. Desastres. Marginats. La justícia.

Religiositat i mort. Miracles i pecats. El testament i la mort.

Cloenda. Bibliografia. Índex de noms.